Wikiloc | Llinars del Vallès, Catalunya (España)中的Sant Esteve del Coll - La Torrassa - Sant Sebastià de Puigpedròs- Sant Esteve del Coll路线- GPS track

Km 0,1 - Waypoint 1 - Arboç de Sant Esteve del Coll.

Informació : Gencat - Medi ambient i sostenibilitat Espècie: Arbutus unedo Matrícula: AM 41.106.01 Terme municipal: Llinars del Vallès Comarca: el Vallès Oriental Protecció: Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) Mesures: Alçària total (h) = 8,50 m Volt de canó (c) = 2,40 m Capçada mitjana (C) = 7,30 m Notes (NB): L'Arboç de Sant Esteve del Coll és un dels pocs arboços monumentals que podem trobar a Catalunya. Des de fa temps es troba en un estat de decandiment. Situat a la vall del riu Mogent, a uns 100 m SE de la parròquia de Sant Esteve del Coll. La seva història va íntimament lligada a la del poble de Sant Esteve del Coll. La Muntanya del Coll, amb els seus boscos, l'església parroquial, les seves masies, la Torrassa o Torre del Moro i la desapareguda ermita de Sant Sebastià han estat sempre objecte d'estima i admiració. L'arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d'aquesta zona. Considerat centenari, l'arboç ha donat nom a una revista literària de la zona. També ha estat esmentat en articles a la premsa. La primera referència literària és de l'any 1934 a la publicació núm. 2 de la Societat d'Atracció de Forasters de Cardedeu, on llegim: "...l'Església del Coll,..., prop d'un magnífic exemplar de cirerer d'arboç, de corpulència extraordinària, cas raríssim en arbres d'aquesta naturalesa..." Dades de 05.03.2021 Curiositat: L’arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d’aquesta zona. Cal remarcar que els arboços que es plantaren al passeig de la Castellana a Madrid en el seu dia, procedien dels boscos de la muntanya del Coll.

Km 1,7 - Waypoint 2 - La Torrassa

La Torrassa Festius desembre 2022 - gener 2023 La Torrassa romandrà tancada els següents dies: 6, 8, 24, 25, 26 i 31 de desembre 2022 1 i 6 de gener 2023 ___________________________________________________________________________ La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica, lleugerament cònica que presenta una base d'època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos. Característiques de la Torrassa Altitud: 412 m. Altura total: 8'30 m. Alçada de la part romana més antiga: 4'36 m. Circumferència de la base: 29'60 m. Diàmetre interior: 5'50 m. Diàmetre exterior: 9'34 m. Gruix del mur: 2'00 m. Material: Pedra granítica encoixinada de 60x45 cm 9 filades de 36 carreus. La torre ha estat excavada en diverses ocasions. L'historiador Gomis (1883) diu (i encara amb inseguretat) que creu que s'hi va trobar una moneda de Gordià. Però no tenim cap més dada cronològica i pel seu tipus constructiu tampoc queda clara la seva datació. L'any 1906, el senyor Francesc Teixidó, molt aficionat a la cacera, adquirí una part de la finca de Can Puigvert, amb les ruïnes de la Torrassa, llavors ple de bestioles salvatges i més tard la resta de la propietat, on va fer construir un xalet de pedra. La Torre del Moro la va convertir en pavelló de caça fent-hi bastir dos pisos més, amb parets de pedra, el primer per a cuina i menjador, amb un gran finestral i el segon per a dormitoris. Des del segon pis, per una escala de fusta, es pujava al terrat de pronunciat pendent, sostingut per jàsseres i bigues de ferro. Des del terrat a 13 m d'alçada sobre la carena de la muntanya s'albirava tota la comarca, les serralades del Maresme i un retall de la mar. Des de mitjans del segle XX, la Torrassa va començar un procés d'abandonament i va ser objecte d'espoliacions i agressions. Als anys 90 es va tancar i es van tapiar totes les finestres. El dia 22 de juny de 2009 es va cedir la Torrassa a l'Ajuntament de Llinars. La cessió es va fer a l'alcalde de Llinars in situ, de la mà de Jordi i Carles Garcia, propietaris de l'empresa ‘Àrids Garcia', que des de maig de 1999 són els propietaris d'una finca forestal en què es troba ubicada la Torrassa. L'any 2010 es van iniciar les obres de restauració de la Torrassa realitzades per l'empresa Constructora de Solsona SCCL i per Construccions Majoral SA, a partir d'un projecte de l'arquitecte Mateu Aregay i amb la col·laboració arqueològica de Lluís Vila (Estrats). Aquesta ha esta una obra cofinançada pel fons europeu FEDER. L'objectiu principal d'aquesta restauració, cofinançada pel fons europeu FEDER, ha estat evitar el deteriorament i facilitar-ne la visita. Per això, s'ha aterrat el sostre que hi havia, s'ha reomplert la part de baix i s'ha col·locat una escala de cargol de ferro que va des de la planta inferior (romana) fins a la primera planta (medieval). Des d'aquí i fins a la part superior s'ha reconstruït l'escala que hi havia. A dalt de tot s'obté una vista del paisatge del voltant, la seva visió és espectacular. A fora, la torre es circumval·la amb una paret de pedra per poder-ne tenir una visió des de baix. Finalment, el dia 28 de març de 2011 va tenir lloc la inauguració d'aquesta restauració a càrrec de l'alcalde de Llinars, Sr. Martí Pujol, i amb l'assistència del delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a la província de Barcelona, Sr. Salvador Jorba i Nadal.

的照片Km 1,7 - Waypoint 3 - Vèrtex Geodèsic .La Torrassa 294115018. Llinars del Vallès.

Km 1,7 - Waypoint 3 - Vèrtex Geodèsic .La Torrassa 294115018. Llinars del Vallès.

Les xarxes geodèsiques són formades per un conjunt de punts del territori, anomenats vèrtexs geodèsics, dels quals s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i es materialitzen sobre el terreny amb fites o senyals. La disponibilitat d'una xarxa geodèsica utilitària en l'àmbit territorial de Catalunya, basada en les xarxes estatals, que a la vegada es basen en xarxes continentals, és un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia, sobre la qual es projecten les diverses activitats que es desenvolupen sobre el territori, com són les obres públiques o la planificació a qualsevol nivell, entre altres. La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica utilitària s'adapta a les necessitats dels seus usuaris i als condicionants propis del territori i de la tecnologia, tant pel que fa a la implantació i l'observació de la xarxa com pel que fa al posterior aprofitament. L'establiment de la xarxa geodèsica utilitària segons el concepte i la distribució dels vèrtexs descrits garanteix l'alta precisió requerida en els treballs de cartografia a totes les escales i l'homogeneïtat i la continuïtat de treballs cartogràfics distints. Això significa un augment de la qualitat geomètrica de qualsevol tipus de projecte que es desenvolupi sobre el territori i, a la vegada, un abaratiment dels costos de referenciació. Per a poder conèixer la descripció, la ubicació, les coordenades i altra informació relacionada amb els senyals geodèsics es genera una ressenya del senyal. Aquestes ressenyes poden ser consultades i impreses a la base de ressenyes de la xarxa utilitària de Catalunya. Accès a la fitxa geodèsica de La Torrassa: https://geofons.icgc.cat/fitxes/XU/ETRS89/294115018.PDF

Km 1,8 - Waypoint 4 - La Torrassa

La Torrassa La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica, lleugerament cònica que presenta una base d'època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos. Característiques de la Torrassa: Altitud: 415 m. Altura total: 12’60 m. Alçada de la part romana més antiga: 4'36 m. Circumferència de la base: 30'10 m. Diàmetre interior: 5'50 m. Diàmetre exterior: 9'34 m. Gruix del mur: 2'00 m. Material: Pedra granítica encoixinada de 60x45 cm 9 filades de 36 carreus La torre ha estat excavada en diverses ocasions. L'historiador Gomis (1883) diu (i encara amb inseguretat) que creu que s'hi va trobar una moneda de Gordià. Però no tenim cap més dada cronològica i pel seu tipus constructiu tampoc queda clara la seva datació. L'any 1906, el senyor Francesc Teixidó, molt aficionat a la cacera, adquirí una part de la finca de Can Puigvert, amb les ruïnes de la Torrassa, llavors ple de bestioles salvatges i més tard la resta de la propietat, on va fer construir un xalet de pedra. La Torre del Moro la va convertir en pavelló de caça fent-hi bastir dos pisos més, amb parets de pedra, el primer per a cuina i menjador, amb un gran finestral i el segon per a dormitoris. Des del segon pis, per una escala de fusta, es pujava al terrat de pronunciat pendent, sostingut per jàsseres i bigues de ferro. Des del terrat a 13 m d'alçada sobre la carena de la muntanya s'albirava tota la comarca, les serralades del Maresme i un retall de la mar. Des de mitjans del segle XX, la Torrassa va començar un procés d'abandonament i va ser objecte d'espoliacions i agressions. Als anys 90 es va tancar i es van tapiar totes les finestres. El dia 22 de juny de 2009 es va cedir la Torrassa a l'Ajuntament de Llinars. La cessió es va fer a l'alcalde de Llinars in situ, de la mà de Jordi i Carles Garcia, propietaris de l'empresa ‘Àrids Garcia', que des de maig de 1999 són els propietaris d'una finca forestal en què es troba ubicada la Torrassa. L'any 2010 es van iniciar les obres de restauració de la Torrassa realitzades per l'empresa Constructora de Solsona SCCL i per Construccions Majoral SA, a partir d'un projecte de l'arquitecte Mateu Aregay i amb la col·laboració arqueològica de Lluís Vila (Estrats). Aquesta ha esta una obra cofinançada pel fons europeu FEDER. L'objectiu principal d'aquesta restauració, cofinançada pel fons europeu FEDER, ha estat evitar el deteriorament i facilitar-ne la visita. Per això, s'ha aterrat el sostre que hi havia, s'ha reomplert la part de baix i s'ha col·locat una escala de cargol de ferro que va des de la planta inferior (romana) fins a la primera planta (medieval). Des d'aquí i fins a la part superior s'ha reconstruït l'escala que hi havia. A dalt de tot s'obté una vista del paisatge del voltant, la seva visió és espectacular. A fora, la torre es circumval·la amb una paret de pedra per poder-ne tenir una visió des de baix. Finalment, el dia 28 de març de 2011 va tenir lloc la inauguració d'aquesta restauració a càrrec de l'alcalde de Llinars, Sr. Martí Pujol, i amb l'assistència del delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a la província de Barcelona, Sr. Salvador Jorba i Nadal.

Km 2,3 - Waypoint 5 - Cruïlla cap a Sant Sebastià de Puigpedròs.

Cruïlla de camins on arribem creuant el Plà de la Bassa del Llop tot venint de La Torrassa en ruta cap a Sant Sebastià de Puigpedròs. En aquest punt ens creuem amb el GR-92.

的照片Km 2,7 - Waypoint 6 - Sant Sebastià de Puigpedrós.

Km 2,7 - Waypoint 6 - Sant Sebastià de Puigpedrós.

Tot i que se'n conserven només les runes (ara ja reconstruïda), l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós forma part del patrimoni arquitectònic religiós de Llinars del Vallès. L'ermita es troba documentada des de l'any 1640. Era una ermita de deu per cinc metres, amb espadanya per a la campana, amb portal adovellat de set dovelles, dues finestres de granit, amb contraforts a cada costat i amb gran riquesa de carreus cantoners. A darreries del segle XIX i fins a l'any 1905, acabada la "setmana dels barbuts", se celebrava l'aplec en honor de Sant Sebastià, él màrtir que era advocat contra la pesta, els llamps i les tempestes. Tot i estar enrunada (actualment 2023 ja està reconstruïda) té una vista magnífica i permet aprofundir en el qual és una panoràmica. Des d'aquí la vista és de 360º: Litoral, Prelitoral i part del Vallès. HISTÒRIA DE L'ERMITA A PARTIR DEL 2009 L'any 2018 Àrids Garcia va cedir l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós a la Sra. Bellavista, presidenta de l'Associació de veïns de Sant Esteve del Coll, i al Sr. Puchol, president de l'Agrupació de defensa forestal de Llinars del Vallès, pel seu ús, pas i gaudi. L'ermita, propietat d'Àrids Garcia i documentada des de l'any 1640, forma part del patrimoni arquitectònic religiós de Llinars del Vallès i es troba al capdavall del planell de la Torrassa. Actualment es troba en procés de reconstrucció des de l'any 2016, i un bon nombre de voluntaris estan participant en les obres sota la direcció del Sr. Puchol. Un bon nombre d'empreses també i col·laboren desinteressadament amb la reconstrucció de l'ermita. Informació extreta de : Blog: https://ermitadesantsebastia.blogspot.com/2016/12/pagina-dinici-de-sant-sebastia.html Video: http://agendatvllinars.videotecaip.com/video-hd.php?video=311 Noticia publicada : El 9 Nou 29/07/2021 Coronen el campanar d’espadanya de l’ermita de Sant Sebastià de Llinars Les obres per a la reconstrucció de l’ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós de Llinars, del 1640, continuen progressant amb la feina de voluntaris els caps de setmana. Fa un parell de setmanes es va col·locar la pedra que corona el campanar. Una pedra de 1.750 quilos que es va treure d’una de 15 tones que hi havia davant de can Dous del Coll, amb mètodes tradicionals. La pedra es va acabar a l’empresa Granits Barbany i per col·locar-la es va fer servir un camió grua de Materials MJB. A finals de l’any 2016 un grup de veïns de la parròquia de Sant Esteve del Coll, a Llinars, i l’ADF de Llinars van voler recuperar l’aplec, que es fa al voltant del 20 de gener i van iniciar el procés de reconstrucció de l’edifici, del qual només se’n conservaven unes quantes pedres i que portava gairebé un segle en ruïnes, informa Joan B. Mauri. Uns anys abans, l’ADF de Llinars va fer una primera neteja del bosc del voltant de l’ermita i va deixar al descobert les parets que quedaven dretes i el gran pi que havia crescut al seu interior. Jordi Puchol, un dels impulsors de la reconstrucció, explica que “les obres les han fet voluntaris, sense ells no seria viable perquè no hi ha diners per pagar un grup de paletes”. Els materials utilitzats en la reconstrucció es paguen gràcies també, a les aportacions que es fan durant els aplecs o que es recullen al bar de la Torrassa. Puchol també destaca la col·laboració d’empreses. A l’exterior només falta el coronament dels contraforts i netejar els voltants. A l’interior falta posar el terra, els llums i l’altar que encara no s’ha decidit com serà. Les obres de reconstrucció van començar amb la consolidació de les parts del murs que quedaven perquè no acabessin de caure i la reconstrucció de les parets. La primera intenció era “consolidar el que encara quedava dels murs per fer-hi un mirador i condicionar l’entorn per poder-hi fer els aplecs, però la gent es va engrescar i es va fer un projecte de restauració i reconstrucció” afegeix Puchol. El seu avi, Tomàs Bellavista Sauleda, en Tomàs de Can Dous, un dels últims picapedrers del Coll, va picar les pedres que s’han col·locat a l’ermita. Totes les pedres són extretes de la muntanya del Coll, algunes ja treballades per ell quan era jove. Les arcades de l’interior estan fetes amb els últims blocs de pedra extrets pels germans de Can Dous, Tomàs i Mario. En Tomàs va morir als 79 anys sense poder veure acabada la reconstrucció. Actualment ja s'acabat la reconstrucció de l'Ermita de Sant Sebastià de Puigpedròs. Bona feina!!

的照片Km 2,7 - Waypoint 7 - Sant Sebastià de Puigpedròs.

Km 2,7 - Waypoint 7 - Sant Sebastià de Puigpedròs.

Història de l'Ermita de Sant Sebastià HISTÒRIA DEL PASSAT Tot i que se'n conserven només les runes, l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós forma part del patrimoni arquitectònic religiós de Llinars del Vallès. L'ermita es troba documentada des de l'any 1640. Era una ermita de deu per cinc metres, amb espadanya per a la campana, amb portal adovellat de set dovelles, dues finestres de granit, amb contraforts a cada costat i amb gran riquesa de carreus cantoners. A darreries del segle XIX i fins a l'any 1905, acabada la "setmana dels barbuts", se celebrava l'aplec en honor de Sant Sebastià, él màrtir que era advocat contra la pesta, els llamps i les tempestes. Tot i estar enrunada té una vista magnífica i permet aprofundir en el qual és una panoràmica. Des d'aquí la vista és de 360º: Litoral, Prelitoral i part del Vallès.

KM 4,2 - Waypoint 8 - Cruïlla sobre Can Puigverd.

Cruïlla que queda a sobre Can Puigverd tot venit de la font de Can Puigverd per a nar a buscar el cami que passa per davant del Xalet en direcció al plà del Salonet.

Km 5,1 - Waypoint 9 - Cruïlla

Cruïlla on hem d'agafar el camí de l'esquerra per anar baixant cap a buscar el Camí del Coll. en aquest punt ens creuem amb un trencant del PR C-228.

Sant Esteve del Coll - La Torrassa - Sant Sebastià de Puigpedròs- Sant Esteve del Coll

路线照片

作者

路线统计数据