Pujada de Can Rotllat - Masia Freier - La Bisbal del Penedès

La Bisbal del Penedès


El terme de la Bisbal del Penedès ha estat poblat des de molt antic, com ho demostren les troballes de ceràmica i eines de sílex i d’os pertanyents al ipso Episcopalperíode eneolític, i els vestigis de poblaments iberoromans.

La història comença en el període de la primera expansió comtal. En el cartulari de Sant Cugat se cita, l’any 1011, “ipso Episcopal”. El seu enclavament a peu de camí ral, que anava del Penedès a les terres de Lleida, i l’existència de la riera i alguna font, oferien un bon lloc per aturar-se. El torrent del Mal apareix esmentat l’any 1023 com a torrent d’Udalric. Existeix una hipòtesi que el nom “episcopal” no procedeix d’una possessió del bisbe sinó del topònim “episcopion”, d’origen grec, que equival a “mirador”, “torre” o “talaia”.

Els primers senyors del lloc de la Bisbal dels quals es té constància escrita foren els Fontallada, feudataris del Castellvell de la Marca (s. XI-XIII). En els primers anys del segle XIV s’hi establiren els Salbà, procedents del castell de l’Albà, primer com a castlans, i després com a barons, els quals van mantenir durant moltes generacions la seva pròpia jurisdicció. En la guerra entre la Generalitat i Joan II, Bernat Salbà fou fidel al rei, i això li valgué privilegis i distincions.

La nissaga dels Salbà va exercir importants càrrecs polítics i eclesiàstics al Principat, com ara diputats de la Generalitat de Catalunya, consellers en cap de la ciutat de Barcelona, oïdors de comptes del rei, algutzirs i consellers reials, bisbes d’Osca i d’Urgell, abadesses de Pedralbes, consellers d’Aragó, governadors d’Eivissa, virreis de Mallorca, etc.

L’any 1685 la baronia passà per herència als Ivorra, i després del 1750 als Copons i Vilallonga. La possessió senyorial durà fins al segle XIX.

Als voltants del 1400, el baró de l’Ortigós, Berenguer de Guanesch, s’establí a Malta, enviat pel rei Martí l’Humà, i fou governador de Gozzo i Malta.

La Bisbal va participar activament en moltes lluites del segle XIX. El dia 30 de desembre de 1808, les tropes francesesvan Soldats francesosentrar a la Bisbal i s’hi van estar gairebé quatre mesos. Amb aquetsa primera arribada ja van matar a refugiats que havien fugit del Vendrell. De la mateixa manera que van fugir els habitants de pobles veïns molts bisbalencs va fugir cap a la muntanya. Això va permentre que les tropes franceses saquegessin el castell, l’església, la casa del Comú i totes les cases que van voler, destruint el que els va plaure.

El 17 de maig de 1813, a la batalla de la Bisbal, els francesos foren vençuts per les tropes dels generals Copons i Manso. L’alçament del general bisbalenc Joan Romagosa i Pros contra la Constitució de 1812 marcà el poble com a partidari del reialisme i, posteriorment, del carlisme.

Per la importància i mèrits que la Bisbal va adquirir en la seva època, la reina regent Maria Cristina li va concedir l’any 1899 el títol de Vila.


Font:

http://bisbalpenedes.com/web/historia/