Penyes Altes de Moixeró i el Moixeró.

Ruta trepidant, fascinant, il·lusionant i inoblidable que transita per les terres del Moixeró.

La caminada que comença al pont de Gréixer, a uns quatre quilòmetres de Bagà, puja de sortida per una pista ampla seguint els colors blanc-i-vermells del GR-107. El camí passa per sota del petit indret de Gréixer fins que arriba a una intersecció: cal agafar el camí de la dreta, direcció a Gréixer. És una pista poc transitada però fressada que passa per damunt del poble amb la seva església del segle XII dedicada a Sant Andreu. Quan el camí arriba paral·lel al final de Gréixer cal fixar-s'hi bé perquè hi ha un corriol a l'esquerra que seguirà fent pujar el recorregut. Hi ha un pal indicador que assenyala el corriol: Canal de la Serp.

Alguna fita i algunes mostres de pintura grogues indiquen als caminants que van per bon camí; de fet, és una drecera preciosa que puja entre fajos exuberants i que, de tant en tant, premia els vianants amb algun mirador per gaudir d'aquells màgics entorns; sense pèrdua.

A mesura que es va pujant la fageda va minvant i és substituïda pel color verd dels prats envoltats de muntanyes pedregoses amb formes de somni: la Roca Gran, primer i, les Pedres Altes, el gran objectiu del dia, després.

Acabada la fageda s'arriba a la zona de prats, una zona que irromp amb un prat verd preciós, però amb un fort i considerable pendent que arriba al Collet de Raset, amb les primeres vistes del Pirineu i de la Cerdanya. Fins ara només s'havia gaudit de les muntanyes del Berguedà.

En aquest collet, cal agafar la drecera que segueix pujant per la dreta, ara seguint punts de color vermell i senyals blanc-i-vermells del GR-150-1 amb alguns passos fotogènics, tant per les zones de pins negres com per les vistes excepcionals. En aquest tram les cames ja comencen a estar cansades de pujar; però el premi de les vistes és tan gran que es recuperen de seguida. Hi ha alguns punts que cal fer una mínima grimpada, assequible per a tothom,

Només un petit avís: cal anar en compte i no confiar-se amb els senyals del GR perquè no passen pel cim de les Penyes Altes. Hi ha un moment del corriol en què puja una mena de drecera dreta amunt, cal agafar-la. Si en algun moment de la pujada el GR comença a baixar, vol dir que us heu passat el trencant; heu de recular.

Dalt del cim, amb molts excursionistes, les vistes són extraordinàries; és un cim de 360 graus des d'on es poden albirar les muntanyes del Berguedà amb el Cap de la Gallina Pelada i la zona edènica de Vallcebre; el majestuós Pedraforca a tocar del Comabona, un dels estendards del Cadí; els Pirineus, la Cerdanya i la Tosa d'Alp.

Per continuar aquesta caminada cal desfer el camí fins al Collet de Raset. En aquest punt, els prats esdevenen màgia, s'ha de seguir sempre endavant i començar a pujar el Prat de Moixeró. Aquesta caminada abandona el GR aquí i s'apropa sempre cap al sud, cap a l'esquerra per caminar ran de cinglera i gaudir de les vistes eternes. Pujant i baixant el prat, davant s'alça el Moixeró, un cim de poc més de dos mil metres que dóna nom a aquesta part del Parc Natural de Cadí-Moixeró.

El Moixeró no és un cim difícil, tampoc és espectacular; però igual que el seu veí, Penyes Altes, continua oferint un seguit de vistes inoblidables. És, a més, l'última pujada del recorregut; a partir d'ara ja només restarà la baixada, una baixada llarga, però amb trams de bellesa indescriptible.

Es baixa el Moixeró pel cantó oposat de l'ascensió i de seguida s'arriba al Coll de Moixeró. En aquest coll cal sortejar un pas de fusta perquè no s'escapi el bestiar boví i no seguir el camí de la dreta més evident. Cal fer un gir de 360 graus i seguir paral·lels al camí de baixada del Moixeró. De seguida, però, es començaran a veure una altra vegada senyals vermelles i fites que aniran acompanyant la baixada, primer per prats, després per pins. En aquest descens hi ha passos que semblen extrets de contes de fades, una baixada fascinant fins al Coll de la Cabrera. Atès que els senyals vermells escassegen un xic, cal seguir les fites que són més nombroses.

En aquest coll s'acaben les vistes i la caminada s'endinsa en una fageda, no tan espectacular com la de pujada per la Canal de la Serp. Poc després d'endinsar-se en aquesta fageda hi ha una font, la font de la Cabrera, des d'on cal anar dreta avall fins a una petita paret de pedres, Roques Negres.

Aquest és l'últim punt conflictiu del dia; s'ha de baixar per l'esquerra, a la dreta hi ha senyals; però no interessen en aquest recorregut; arribant a les pedres hi ha una fita a l'esquerra que indica l'inici d'un corriol que acabarà en una pista que sense cap més complicació portarà els excursionistes al GR-107 que esquerra enllà, retrobarà Gréixer i nou-cents metres després el pont, començament i final d'aquesta caminada màgica.

Els Senyderistes iLusos, molt ben encaminats sempre pel GPS d'en DACAMA, us aconsellem que la feu, gairebé us obliguem a fer-la si us agrada la muntanya i, és clar, esperem que us ho passeu tan bé com nosaltres!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!