Lluc/Puig d'en Galileu/ Massanella/ Font de s'Avenc/Font de la Coma Freda/Coll de sa Bataia/Lluc

PER FAVOR, LLEGIU PRIMER EL TEXT DEL MEU PERFIL ABANS DE SEGUIR AMB LA DESCRIPCIÓ DE LA RUTA. GRÀCIES!

Aclarir abans d'esplicar la ruta que no sé què collons passa amb el meu GPS però es torna gilipollas. Val que el desnivell i el terreny és fotut, però el GPS exagera. Les dades reals són:
• Desnivell pujant: 1.085 m.
• Desnivell baixant: 1.039 m.
• Altitud màxima: 1355 m.
• Altitud mínima: 367 m.
• Temps en moviment: 5 h 30'
( Dades estretes de la ruta que he seguit d'Anatru. Gràcies!)

I ara, la ruta. Comencem l'excursió a Lluc. Deixem el cotxe i ens dirigim cap amunt, cap el restaurant "la Font Coberta". A la dreta de la font trobem la indicació del GR 221 amb indicacions a la Font des Prat i de la cava de'n Galileu. Iniciem per tant l'excursió que va pujant (primer suaument i després amb més desnivell) per la ruta de pedra en sec, transitant per un preciós carrascar. Seguim els postes del GR, travessem la Ma-10 i seguim la pista sense pèrdua. Anem a poc a poc guanyant altura i passem per diferents la cava d'en Macip i altres caves de neu.

Després d'una hora i pico, aplegarem a una collada on visitarem la Cava d'en Galileu. El paisatge és al·lucinant i s'entreveu el nostre objectiu. Seguim ascendint suaument i abans de desviar-nos a la dreta per enfilar la baixada que porta a Massanella visitarem el Puig d'en Galileu. Huí, ple d'al·lotes i al·lots i pares dels voltants. Ací ja s'aprecia clarament la presència imponent del Puig de Massanella. Desfem part del camí, tombem a l'esquerra i davallem amb cura per enfilar la senda ascendent cap a Massanella.

Anirem pujant i finalment aplegarem a la falda del Massanella. Passarem per un mur i seguirem rectes. Hi haurà un moment en que el camí tomba a la dreta. L'ignorarem, i seguirem les fites que van paral·leles a la paret del Massanella, a la nostra esquerra. Anem avançant seguint les fites. Ací hi ha punts on el desnivell és important i potser fem servir les mans per pujar. No hi ha cap pas perillós ni aeri, però jo avance molt a poc a poc. La pujada és dureta i em veig obligat a descansar vàries vegades. Em tornen a agafar calambres i crec que és perquè no he menjat cap plàtan i la falta de potasi em juga males passades. El terreny, a més, comença a mostrar la seua natura càrstica.

Una vegada superats estos pasos, crestegem en pla i amb cura per aplegar al cim. Huí (festiu de Tot Sants) plé de turistes alemanys i britànics. Algun nadiu també. Camaraderia, al cap i a la fi. I una vista que se te cauen els ous a terra! Impressionant. Aprofite per dinar i per posar-me un polar, que fa fred ja.

Ara vé, per a mí, la part més dificultosa de la ruta. Descendim direcció sud-oest seguint les fites de pedra. El desnivell i el terreny càrstic dificulta el pas. Ara bé, és preciós. Davallem amb cura i en un moment donat veurem a la nostra dreta una fita de ciment. Ens desviarem i seguirem el descens per estes penyes afilades com a ganivets. Al track ho marque co a risc, perquè s'ha d'anar amb cura i s'ha d'estar en forma per baixar. Passem per la Font de s'Avenc.

Al poc, aplegarem a una petita collada que anuncia un carrascar. El terreny es suavitza i salvem la pronunciada pendent amb més seguredat fins aplegar a les indicacions de ciment que ens portaran a Lluc o a Mancor. Enfront, les fites cap a puig de n'Alí. Més endavant, Puig Caragolí. Seguim la indicació a Lluc.

Travessem el carrascar per pista ampla i veiem falgueres, ovelles, cabres i esclatassangs. Meravellós. Despre´s d'una bona estona, ens desviem a l'esquerra, per passar per la Font de la coma Freda i d'ahí a la casa del guarda forestal que ens cobrarà 4€ per empar esta ruta. Em sembla genial i parlem una estona dels recursos que un paisatge com aquest necessita per a mantindre's. Recursos econòmics i humans.

A partir d'ací,