下载

累积高度

480 米

技术难度

中等

海拔下降

480 米

最高海拔

1,040 米

Trailrank

54

最低海拔

723 米

路线类型

环路

时间

2小时 38分钟

坐标

770

上传日期

2021年8月31日

记录日期

八月 2021
分享
-
-
1,040 米
723 米
9.02 公里

浏览次数: 90次 , 下载次数: 3次

邻近 Rialp, Catalunya (España)

La vall d'Àssua és una vall de la comarca del Pallars Sobirà compartida pels termes municipals de Rialp i de Sort.

El clima de la vall és mediterrani de muntanya i, a partir dels 1.500 m, alpí. Això vol dir sec i assolellat a l'estiu, amb les típiques tempestes de tarda, i fred i nivós a l'hivern. La tardor i la primavera acostumen a ser plujoses.

La configuren tot de torrents que són la capçalera del que s'anomena en el seu tram més baix Torrent de Sant Antoni, format per la unió del Barranc d'Altron i del Riu de Sall, que formen el sector occidental i nord-occidental de la Vall d'Àssua. Alhora, un dels barrancs que formen el d'Altron és el de Pamano que, juntament amb tot aquest entorn, va servir de font d'inspiració a Jaume Cabré per escriure la coneguda novel·la Les veus del Pamano (Proa, 2004).

El camí de Surp és l'antic camí que comunicava Rialp i Surp. És un camí que guanya uns 300 metres de desnivell en poc més d'un quilòmetre i no presenta ni ombres ni punts d'aigua. En alguns trams, però, conserva l'empedrat original. Aquests aspectes són els que em fan qualificar la ruta de moderada que, tècnicament, no presenta cap dificultat. La Mola de Sall és un antic molí fariner que posteriorment també va servir de minicentral hidroelèctrica. El camí de la Roca Roia és l'antic camí que comunicava Rialp amb Altron, i segueix l'obaga d'aquest mateix nom.

Descripció

L'itinerari comença i acaba davant l'Hotel Condes de Pallars (723m). El camí de Surp comença davant l'Ajuntament de Rialp, però sortint de davant l'hotel és més bonic passejar pel nucli històric de Rialp, així que un cop creuat el Torrent de Sant Antoni, girem a mestral per l'Avinguda de la Generalitat, remuntant el torrent. Després del següent pont, girem a gregal i ens encarem a la vila closa de Rialp, on hi accedim pel portal de Sant Antoni (0.31km; 0:04h; 726m), que mena al carrer del Mig, carrer medieval porxat. Girem a l'esquerra per un carrer costerut i, a les envistes de l'església de la Mare de Déu de Valldeflors, novament a l'esquerra, per unes escales que pugen pel costat de la mateixa, fins a sortir a un carrer travesser al costat de la llanterna de l'església (0.46km; 0:07h; 750m).

Aquest carrer travesser ja és el camí de Surp. Seguim uns metres a l'esquerra i, tot seguit, tombem a la dreta per pujar cap al castell, que el voltem per darrere, passant pel costat d'unes vinyes. Des del castell (0.61km; 0:09h; 772m) podem gaudir d'una excel·lent panoràmica de Rialp, de la vall de la Noguera Pallaresa i de part de la vall d'Àssua. Un rètol indicador del camí de Surp ens prepara gràficament pel que ens espera en la propera mitja hora o quaranta minuts, una pujada intensa que, generalment, segueix l'orientació mestral. Així, doncs, deixem enrere el castell i en uns minuts creuem la carretera d'Escàs (0.85km; 0:13h; 814m), ja en l'antic terme de Surp. El camí és força trencat, i va transcorrent entre camps i parcel·les delimitades amb murs de pedra seca. A tot això, creuem una pistota al Camp de Martí (1.38km; 0:27h; 932m), i entre esbufec i esbufec, les vistes de la vall d'Àssua són cada cop millors. Als Planos (1.62km; 0:32h; 971m) seguim una pista a la dreta que fa llaçades i que té una drecera que la creua fins arribar al camí de Sant Quirze (1.71km; 0:35h; 988m). Fem un darrer esforç i arribem a la portada de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp (1.90km; 0:40h; 1024m), on podem aprofitar l'ombra per beure aigua i recuperar forces.

M'endinso pel nucli antic de Surp per passejar-hi fins arribar a Casa Pauet (2.02km; 0:45h; 1040m), on comença el carrer del Mig i un desitjadíssim descens. A l'altre extrem del poble, seguim a ponent per la carretera que hi mena fins arribar a la carretera de Rodés (2.39km; 0:50h; 1014m), que seguirem en sentit descendent. Després d'una llaçada a l'esquerra de la carretera, a l'indret dels Vinyers, al costat d'un rètol indicador la deixem (3.12km; 0:58h; 960m) per la dreta seguint un camí que baixa decididament a buscar la carretera d'Escàs (3.67km; 1:10h; 861m), que seguim a ponent. En una bifurcació més endavant, just a l'antic termenal entre Surp i Altron (3.87km; 1:12h; 858m), deixem la carretera, que s'enfila a la dreta, i seguim per una ampla pista que baixa a l'esquerra cap al torrent de Sant Antoni. Uns metres més endavant, mig amagat per la frondosa vegetació de ribera, hi ha la Mola de Sall que, per accedir-hi, ens haurem de desviar (4.24km; 835m; 1:17h).

Retornem al camí principal i seguim en el mateix sentit. En breu creuem el riu de Sall (4.39km; 1:23h; 842m) i arribem a una cruïlla de camins amb una taula de pícnic (4.47km; 845m; 1:25h). A tramuntana és el camí de Sorre; a ponent, el d'Altron, que seguim, i que creua el barranc d'Altron (4.52km; 1:27h; 848m). Just després, una nova bifurcació de camins prenem el que està marcat amb un mur i que, sempre molt ben delimitat i amb trams empedrats amb molt d'encant, va pujant fent llaçades. A mitja pujada s'uneix per l'esquerra el camí de Rialp (4.88km; 1:35h; 913m), per on retornarem després. Seguim, doncs, pujant per l'encisador camí fins una nova bifurcació (5.10km; 1:40h; 941m) que seguim a la dreta i arribem a Altron (5.17km; 1:42h; 949m), per on donem un tomb des de la plaça Major pel carrer de la Font i pel carrer Major, passant per davant de l'església de Sant Serni (5.68km; 1:52h; 957m).

A partir d'aquí, el retorn a Rialp. Sortim d'Altron per on hem arribat fins a la cruïlla anteriorment esmentada (6.05km; 1:57h; 918m), on deixem de desfer camí i tombem a llevant cap a Rialp. És un corriol que puja suaument a buscar el camí de la Roca Roia (6.43km; 2:02h; 939m), que va baixant molt suaument cap a llevant. Als Revertesos es pronuncia la baixada fins arribar a una torre de tensió (7.52km; 2:18h; 805m), on el camí giravolta per anar a creuar per un pont penjant el torrent de Sant Antoni (7.63km; 2:21h; 773m). Ja per l'esquerra del torrent, s'arriba a una ampla i fressada pista, a l'alçada de la central hidroelèctrica de Rialp (7.77km; 2:24h; 770m), comodíssima pista que, sempre paral·lela al torrent, no deixem fins arribar a Rialp, a la carretera C-13 i el punt de partida (9.07km; 2:39h; 723m).

Índex IBP: 53.
名胜

Rialp (Carrer del Mig)

El Carrer del Mig és una via pública de Rialp inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És l'antic carrer Major que travessava l'antic recinte fortificat pels murs posteriors de les mateixes cases i per una torre de secció circular, situada de tram a tram. A cada un dels seus extrems existia un portal, un d'ells avui desaparegut. El carrer, força rectilini, té una amplada de poc més de tres metres i està flanquejat per cases que presenten en la seva planta baixa porxos suportats per arcades o per llindes, la qual cosa permetia fins no fa gaires anys seguir-lo de punta a punta sempre aixopluc. Malauradament, en el curs de la dècada del segle XX han estat enderrocades moltes cases i construïdes o modificades altres. A més moltes altres avui ruïnoses amenacen en tenir la mateixa fortuna que aquelles. Una altre atemptat contra la fisonomia originaria del carrer ha estat la supressió de la segla per l'aigua que corria pel mig del carrer.
教堂

Rialp (Església de la Mare de Déu de Valldeflors)

La Mare de Déu de Valldeflors de Rialp és l'església parroquial d'origen romànic de la vila de Rialp. La construcció de la fàbrica es realitzà en el segle xviii, període de gran empenta constructiva en el Pallars, si bé l'església ha estat objecte de moltes reformes posteriors. Una d'elles, erigides en ple segle xx, es la que commemora la data de 1927 gravada sobre la porta d'accés. Hi ha notícies de que l'església fou priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Església de notables dimensions, constituïda per una ample nau, amb capçalera rectangular orientada al nord-oest i coberta per una volta de tambor que forma una petxina. La nau es troba dividida en quatre trams que es cobreixen respectivament amb una volta de llunetes. A costat i costat de la nau s'obren una sèrie de capelles corregudes amb volta d'arestes. Sobre d'aquestes hi ha una galeria. La porta d'accés està situada als peus de l'església. Es tracte d'una porta d'estil clàssic, d'arc de mig punt flanquejada per pilastres i coronada per un frontó partit. El campanar s'aixeca a ponent. En la base es de planta quadrangular i en la part superior octogonal, rematat per un capitell de llicorella. També la coberta de la nau a dues aigües és de llicorella. Així mateix, a ponent, es troba la capella del Santíssim, il·luminada per una llanterna central que s'obre en la cúpula. Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, del segle XIV.
城堡

Castell de Rialp - Camí de Surp

El castell termenat de Rialp és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp. Des del lloc on es bastí el castell es domina el riberal de la vall del riu Noguera Pallaresa i una part de la vall d'Àssua. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Construït directament sobre la roca i de planta rectangular, es conserven dues parets de pedra que formen l'angle del nord-est. Les mides són Tenen aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m² amb diversos nivells. El gruix és d'1,30 m a peu pla i 30 cm menys a la part alta. Actualment, té una alçada de 7 m. A la planta baixa s'observen una finestra esqueixada i amb forma d'espitllera al seu exterior al mur nord i dues més al mur est acabades en arc de mig punt. Al primer pis, n'hi ha tres més. Les mides són 125 cm d'amplada per 150 cm d'alçada a l'interior i 10 cm per 70 cm a l'exterior. Les pedres de llicorella d'aquesta fortificació, sense retocar i petites, són unides morter de grava i calç. Les finestres estan emmarcades per carreus escairats o ben tallats. A uns 6 m cap al sud hi ha un pany de paret d'uns 4 m de llarg i un gruix de 118 que segurament es pot relacionar amb el castell. A la banda oposada hi havia el vall. El castell podia haver estat, en un principi, una torre avançada del castell de Surp.
路口

Carretera d'Escàs

Creuar la carretera que comunica Rialp amb els pobles de la solella de la Vall d'Àssua.
路口

Camp de Martí

El camí segueix pujant després de creuar una pista. Les vistes de la Vall d'Àssua cada cop són millors.
路口

Els Planos

Seguir una pista a la dreta, tal com indica el pal. Tot seguit, el camí empedrat tira pel dret, la pista fa llaçades i pot suavitzar la pujada en cas de necessitat.
路口

Camí de Sant Quirze

El pal indicador assenyala el camí a Surp. En qualsevol cas, ja haurem tingut algun miratge del campanar de l'església de Surp, així que ja sabrem cap on segueix el camí.
教堂

Surp (Església de Sant Iscle i Santa Victòria)

Sant Iscle i Santa Victòria de Surp és l'església parroquial romànica del poble de Surp. Està situada fora del nucli de població de Surp, a uns 70 metres al sud-est. Té al costat sud-oest el cementiri. Construïda a cavall dels segles XI i XII amb carreus ben treballats disposats en filades regulars, s'hi van afegir posteriorment la sagristia i les capelles laterals. Originàriament constava d'una sola nau coberta amb una estructura de fusta. A llevant està capçada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre i una de lateral d'una sola esqueixada. La decoració exterior presenta fris llombard de dobles arcuacions entre lesenes. Al costat nord s'hi alça un campanar de torre quadrat de dos pisos delimitats per arcuacions llombardes i amb finestres molt modificades. La porta d'accés actual es va obrir en època tardana. L'original, d'arc de mig punt s'aprecia des de l'interior. Les pintures murals del seu interior, parcialment atribuïdes al Mestre del Judici Final, es conserven repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el MNAC, i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA).
名胜

Surp (Carrer del Mig)

Surp està situat en un coster, amb les cases esglaonades i força agrupades. Entre elles formen tres carrers i una placeta, però amb un aspecte indubtablement d'antiga vila closa. L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional, al lloc més baix, del poble. Segons Joan Coromines, Surp, com Sorpe, de la mateixa manera que Surri, prové de l'arrel basca çur (o zur), «fusta», amb el sufix locatiu «-be», que passa a «-pe» i posteriorment a -re, que significa «assota». Per tant, Sorpe seria «sota la fusta», «sota el bosc», fent referència als immensos boscos sota dels quals és el poble.
路口

Carretera de Surp

Sortim del poble per la seva banda de ponent, seguint aquesta carretera asfaltada.
路口

Carretera de Rodés

Carretera que uneix la carretera d'Escàs amb Rodés. Aquest és el trencant que mena a Surp.
路口

Els Vinyers

Deixar la carretera de Rodés i seguir per un camí a la dreta, en sentit descendent.
路口

Carretera d'Escàs

Carretera que uneix Rialp amb Escàs i Caregue. Seguir a la dreta.
路口

Deixar carretera d'Escàs

Inici d'una ampla pista de terra.
废墟

Mola de Sall

La Mola de Sall fou una central hidràulica construïda l'any 1924 en territori de l'antic terme d'Altron, de l'actual terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, i que va deixar de funcionar a la dècada dels seixanta. El poble d'Altron disposà d'una minicentral hidràulica de la qual avui dia encara se'n conserva l'edifici i la maquinària. Des del segle xvi existia en el municipi un molí fariner;[1] la minicentral, anomenada la Mola de Sall, es va construir juntament amb un molí fariner, l'any 1924. Els promotors van ser Joaquím Moner de Casa Sobirà d'Altron i Josep Bertran de Casa Betran de Surp, que van adquirir els drets de l'aigua d'una antiga concessió per a molins drapers. La minicentral està situada en el punt on s'uneixen les aigües del Barranc d'Altron (continuïtat aigües avall del Barranc de Pamano) i del Riu de Berasti per tal de formar el Torrent de St. Antoni. S'hi pot arribar seguint una pista forestal situada a l'esquerra de la carretera d'Escàs, encara que no hi ha cap rètol que ho indiqui. La minicentral produïa llum per als pobles d'Altron, Sorre (quan encara no tenia minicentral), Rodés, Caregue i Escàs, i es va tancar aproximadament durant els anys seixanta (projecte de línia d'alta tensió cap a Altron el 1967 i connexió d'Altron el 1969). Els propietaris la van vendre juntament amb la concessió d'aigües a inversors (Compañía Mercantil Eléctrica de Altrón, S. L.) que pretenien construir-hi una minicentral de nova generació per a vendre l'energia a FECSA Endesa projecte que no s'ha dut mai a terme.

Riu de Sall

El Riu de Sall és un curs d'aigua que es forma per la unió del Rialbo, que ve del nord-oest, i el Riu de Caregue, que ho fa des del nord-est. El Rialbo reuneix tot de torrents que baixa dels vessants oriental del Montsent de Pallars i de l'antic circ glacial, ara vall fluvial, que té al seu nord-est, amb el Pic de la Mainera com a més significatiu, que aflueixen en el Riu de Berasti. El Riu de Caregue reuneix els que provenen dels vessants sud-orientals del Bony de les Picardes i dels meridionals del Cap de Campmaior. Just després d'aquest punt s'uneix amb el Barranc d'Altron per formar el Torrent de Sant Antoni.
野餐

Camí d'Altron a Sorre

La pista que uneix la carretera d'Escàs amb la Mola de Sall acaba aquí, fent cruïlla amb el camí que unia Altron amb Sorre. Seguir a l'esquerra, direcció Altron, per creuar el Barranc d'Altron.

Barranc d'Altron

El Barranc d'Altron es forma per l'aplec del Barranc dels Rellos (amb el dels Bodoluixos a la capçalera) i del Barranc del Pamano (que rep el Barranc de Tiesso, el de Rions, el d'Escrita, el del Solanet, el de la Borda de Guisarda, el del Triador, el de la Font des Vistes, el de la Solaneta des Guineus, el del Collet, el del Bonyente, el de Comanaire, el del Clot, el dels Pacs, el de la Provanta, el de Fiteri, el de Llentenui, el des Solanes de Basi, el del Salto i el de Font Cardeta, entre els principals). Uns metres més avall s'uneix amb el Riu de Sall per formar el Torrent de Sant Antoni.
路口

Camins de Surp, Altron i Sorre

Passarem dues vegades per aquest punt. La primera vegada tindrem la vista de la imatge, caldrà seguir recte. En la segona hi arribarem de cara a l'objectiu i seguirem el cartell que indica Rialp.
路口

Camí d'Altron

Tombar a la dreta, per accedir directament al nucli antic d'Altron.
照片

Altron

Altron és un poble del terme municipal de Sort, sobre l'aiguabarreig del Riu de Caregue i el de Pamano. Fins al 1976 fou cap de municipi propi i està comunicat per la carretera de Sort a Llessui. Són característiques d'aquest lloc l'església del segle XVII consagrada a Sant Serni i la Casa senyorial de Sobirà, residència de la família Moner, de grans dimensions i que té un important paller a l'entrada del poble "l'Ubla de Subirà". És la imatge més característica d'Altron. Abans que es fessin les pistes d'esquí de Llessui la llum del poble era produïa per la Mola de Sall propietat de la Família Moner de casa Subirà i dels Betran de Surp. L'edifici de la Mola és d'una construcció ferma, i encara hi ha la maquinària de moldre blat i fer llum. El nucli d'Altron té solament quatre carrers: el carrer Major, el carrer de la Font, el carrer del Cementiri i el carrer de les Tres Hortes. La Plaça Major, però, és força gran, la qual cosa sorprèn, ja que no acostumen a ser-ho en els petits pobles del Pallars Sobirà. Hi destaquen l'església parroquial de Sant Serni, i més de trenta cases amb nom conservat. Una d'elles, té la capella privada de la Immaculada.
教堂

Altron (Església de Sant Serni)

Sant Serni d'Altron és l'església parroquial del poble d'Altron. Es troba en el mateix nucli de població, a l'extrem nord del que fou la vila closa d'Altron. És una església mitjanament gran, d'una sola nau. En depenia la capella particular de la Immaculada de Casa Sobirana. Església de planta rectangular amb capçalera orientada i porta d'arc de mig punt a la façana oest, sobre la qual s'obre també una rosassa. Al costat sud d'aquesta façana s'aixeca la torre-campanar de secció quadrada que passa a ser octogonal per sobre del nivell de la coberta de l'església, coronada per una coberta de licorella, material també emprat en el llosat de dues aigües que cobreix la nau.
路口

Camí de la Roca Roia

Antiga via de comunicació entre els pobles de Rialp i Altron. Seguir a l'esquerra.
路口

Els Revertesos

El tram dels Revertesos finalitza en aquesta torre de tensió, on el camí fa mitja volta per baixar a buscar definitivament el Torrent de Sant Antoni.

Pont penjant sobre el Torrent de Sant Antoni

El col·lector final de tots els torrents de la Vall d'Àssua és el Torrent de Sant Antoni, format per la unió del Barranc d'Altron i del Riu de Sall, que formen el sector occidental i nord-occidental de la Vall d'Àssua, unió que hem pogut veure al visitar la Mola de Sall.
名胜

Central hidroelèctrica de Rialp

Està situada a la riba esquerra del riu de Sant Antoni. La minicentral és una construcció d’obra nova. És un conjunt de dos edificis amb murs de totxana i ciment arrebossats i pintats. Les cobertes a dues aigües presenten un embigat de fusta i llosa. L’edifici situat a més l’oest és de dimensions més grans i de dues plantes, i correspon a la central hidroelèctrica. A la façana sud hi ha la mil·lèsima amb la data de construcció: S.A. 1958. L’edifici sud és d’una sola planta. L’aigua pel funcionament de la central prové del riu de Sant Antoni i és captada per un canal d’uns 237m aproximadament i dipositada en una bassa situada al darrere de l’edifici amb uns 28m de desnivell respecte a la central. L’aigua és conduïda per un tub fins a la turbina que permetrà el funcionament de la resta de la maquinària.
停车场

Rialp (Hotel Condes de Pallars)

评论

    您可以这条路线