时间  4小时 22分钟

航迹点数 906

上传日期 2019年12月14日

记录日期 十二月 2019

  • Rating

     
  • 相关资料

     
  • 可循迹程度

     
  • 景色推荐程度

     
-
-
929 m
726 m
0
2.3
4.6
9.1 km

浏览次数: 274次 , 下载次数: 6次

邻近 Mura, Catalunya (España)

Coll d'Estenalles - Hospital de Sang - la Pola - la Porquerissa - l'Alzina del Sal·lari 2019-12-14 9:37

Aquest matí teníem la caminada anual per celebrar el Nadal amb el Grup de Muntanyisme dels Enginyers... molt especial doncs celebrem el 20è aniversari.

Per explicar la ruta, res millor que prendre com a base el mateix text que ens han preparat en Víctor i la Carmina, responsables de la ruta d'avui, grans coneixedors d'aquests paratges!!

La ruta comença a l’aparcament del Coll d’Estenalles a la carretera de Terrassa a Mura. Pujarem d’entrada a la casa de La Mata, avui seu administrativa del Parc Natural, i just uns pocs metres més a dalt ja trobem l’ermita dedicada a Sant Jaume, les vistes són espectaculars en aquest punt i en molts moments de la caminada, el vent que ha fet aquests dies ens ha netejat l’aire i la mirada es pot estendre fins l’infinit. Des d’aquest punt seguirem per pista i corriols per la carena on hem seguit gaudint d’unes magnífiques vistes. Seguint aquest camí carener passarem primer per la Coma d’en Vila, ara en ruïnes i que conserva tres pilars. Ben aviat arribem a l’Alzina del Vent, magnífic exemplar d’arbre monumental amb un bon nombre de branques, on es pot apreciar l’entrada i sortida d’un impacte de llamp.
Continuarem cap a Coll de Boix i baixarem cap a l’Hospital de Sang, indret emblemàtic, difícil de trobar, que va servir de base a escamots carlins durant les guerres del s XIX. Al costat de l’Hospital de Sang hi trobarem la Cort Fosca, cova amb una font i un safareig al seu interior (cal portar llanterna per visitar el seu interior).
Pujarem seguidament al turó de la Cort Fosca i al camí carener de Coll de Boix a Tres Creus, passarem per Coll de Tanca i anirem a la Font de la Pola. En aquest punt s’aprecia, un xic més lluny, una esquerda entre dos grans blocs, és un lloc interessant on els estudiosos diuen que era un Santuari Prehistòric Luni – Solar.
Continuarem cap a la Porquerissa, on s’aprecia les restes d’una construcció troglodítica sota la balma, i ja passem pel Coll de Tres Creus i baixarem a l’Alzina del Sal·lari.

Ja veieu que és una caminada tranquil·la, amb bones vistes panoràmiques per indrets emblemàtics de la Serra de l’Obac. Com sempre en aquestes sortides la companyonia ha estat la tònica... bona conversa... i un dinar fantàstic amb un magnífic pastis d’aniversari en el que han apagat les espelmes del 20 anys els sèniors de la colla. Hem gaudit de caminar plegats amb en Jordi Renom i en Carles Sans (President i Vicepresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya). Fantàstic dia per recordar!!

Salut i Cames!!
停车处

Coll d'Estenalles

14-DIC-19 9:37:10
信息

la Mata

14-DIC-19 9:50:00
Sacred architecture

Sant Jaume de la Mata

Extret del "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya": Es tracta d'una construcció d'una única nau amb petits cambrils, orientada cap al Mas de la Mata. De planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un carener refet al construir-se la sagristia. La porta és emmantellada, al seu damunt s'obre un petit ull de bou i remata la façana un campanar d'espadanya ambrat amb totxo. Aquesta part frontal és arrebossada. L'aparell és força irregular tot i que les fileres de la base estan molt ben col·locades. Història Està ubicada dins la propietat del Mas de la Mata, encarada cap al turó de Montcau. En Ferrando i Roig situa els seus orígens entre els segles XV i XVI. Apareix citada a mitjans del segle XVIII, concretament el 1755, en un document en que el bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visite. Pocs anys després és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (1761). Destruïda durant les Guerres Carlines, fou refeta totalment a mitjans del segle XIX. Actualment es manté el culte. 14-DIC-19 9:57:04
Waypoint

Coma d'en Vila

Text procedent del mapa de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona: La Coma d'en Vila és un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell del terreny, amb les diferents edificacions col·locades una al costat de l'altra. El cos que correspon al mas, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab i parets de pedra unida amb morter de calç. Té una porta d'accés a la façana de ponent, de llinda de pedra, i una única finestra al pis. Per la banda de llevant, té un corral o estable, amb un mur de pedra i morter de calç que el tanca perimetralment i tres pilars circulars de pedra a l'eix central que suportaven una coberta de la que tan sols resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta amb llinda per accedir-hi des del costat de migdia. També té adossat un altre cos a continuació, del que només queden els murs. Al camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa excavada en la roca. 14-DIC-19 10:42:30
树木

Alzina del Vent o Bonica

Extret del Blog "Sant Llorenç de Munt: L'Alzina del Vent, també coneguda com l'Alzina Bonica o l'Alzina de la Coma d'en Vila, té una alçada de prop de 12 metres i un tronc amb un gran perímetre de 2,8 metres. El principal atractiu d'aquesta alzina són les seves nombroses branques, totes gruixudes, fermes i llargues, que li donem un aspecte monumental. Un dels grans coneixedors de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Antoni Ferrando i Roig, assegura que "aquesta és l'alzina més ben formada de tot el massís". Potser aquest és el motiu que l'ha permès arribar a ser centenària, lliurant-se de la tala a la que fins ben entrat el segle XX eren sotmesos els extensos alzinars que hi ha per tot arreu del massís per tal de fer carbó vegetal i llenya. Antoni Ferrando també explica que l'ampla ombra generada per la grandària del seu brancam era molt buscada pels pastors als migdies per protegir-se ells i els seus ramats de la força del sol. L'alzina del Vent es troba al camí que enllaça el Coll de Boix amb la Coma d'en Vila, molt a prop del trencall del camí ral de Mura. El desembre del 2010 la Diputació de Barcelona, com a gestora del Parc Natural, va acordar podar les branques mortes de l'alzina i, a més, fer-li un tractament contra diverses plagues. 14-DIC-19 10:49:55
隘口

Coll de Boix

14-DIC-19 10:57:00
风险

Grau de la Cort Fosca

14-DIC-19 11:31:02
洞穴

Cort Fosca de Mata-rodona i Font d'en Rossinyol

14-DIC-19 11:35:33
废墟

l'Hospital de Sang de Mata-rodona

Extret del blog "Sant Llorenç de Munt": L'anomenat Hospital de Sang és un gran esvoranc triangular que travessa pel mig (com si fos un tunel natural) un extrem rocós del Turó de la Fosca. El seu nom actual prové del segle XIX, quan aquesta cavitat va ser utilitzada per l'exercit carlí com a hospital per atendre els seus ferits. Posteriorment va ser refugi de llenyataires i carboners, però ha perdurat el seu nom d'origen carlí. Per acondicionar la cavitat, els soldats van cobrir els seus dos accesos (a banda i banda de la roca) amb parets d'obra vista, una part de les quals encara es conserva. Els carlins van triar aquest indret per la seva grandaria, per disposar d'una font d'aigua (la font d'en Rossinyol que es troba dins la veina cova de la Cort Fosca) i per estar estratègicament amagat i oferir una excel.lent visió aèria del Torrent del Figueret, la carena de l'Espluga i altres parts de l'Obac. 14-DIC-19 11:39:21
观景点

Turó de la Cort Fosca

14-DIC-19 12:03:22
隘口

Coll de Tanca

14-DIC-19 13:00:00
涌泉

Font de la Pola

Extret del Blog "Sant Llorenç de Munt": La balma de la Pola sempre ha tingut un naixement d'aigua, que històricament ha estat molt aprofitat: - pel mas que durant molt temps va existir en aquest indret, - pels pastors i el bestiar que voltaven per la Porquerissa - i pels boscaters i carboners. En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer a la balma una aturada en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup d'aquests caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres d'acondicionament amb dues finalitats: - que la font tingués aigua tot l'any. - que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes. El programa de Matadepera Ràdio, Això és la Mola, ha recollit diversos testimonis que expliquen la història de la font: Els principals impulsors de les obres van ser en Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Per poder dur a terme el seu projecte van demanar la col·laboració a un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com "el paleta de la Pola". Entre 1928 i 1929, membres de la secció d'Excursionisme de la Joventut Terrassenca van ajudar en el trasllat de materials. Fins a l'Alzina del Salari ho van portar en el cotxe de línia de Mura. Per traslladar les coses més pesades des de la parada del bus fins a la balma (1,7 quilòmetres, amb 150 metres de desnivell de pujada i altres 50 de baixada), van contractar un burro, un matxo. El paleta Puig va dirigir les tasques de construcció d'una cisterna interna i una gran pica externa. I, al davant, van construir una bonica taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs pintat a sobre i voltada per un seient circul.lar. Anys més tard es va fer al seu costat una segona taula de pedra i altres dues més petites (que ja ha desaparegut). Quan es va conèixer que la primera fase de la construcció de la font havia acabat, molta gent hi va anar a visitar-la. Davant els nombrosos visitants, els impulsors de les obres van posar un cartell a la paret de la balma demanant respecte per l'entorn. Aquest rètol encara hi és, però ja desdibuixat: Anys més tard van posar un nou cartell amb el mateix missatge, però aquesta vegada sobre la pica de la font. Els constructors de la Pola també van fer un rebost en el que guardaven estris per cuinar, plats, coberts i menjar. Aquest petit magatzem era gestionat pels constructors de la font, que actuaven com a "propietaris" de l'indret. A tothom que demanava fer servir les coses del rebost, li donaven la clau del pany. Com a contrapartida, deixaven els diners que volien en una mena de guardiola. Amb aquesta recaptació voluntària, s'anaven renovant els estris. Fins els anys cinquanta, tothom va respectar aquest sistema. Fins que algú va trencar el pany i va saquejar el rebost. El grup del Tinet anava a la font gairebé tots els caps de setmana i, a més, fins a la guerra civil van passar allà tota la setmana que tenien de festa el mes d'agost. Durant els primers anys, tot l'indret estava també ocupat pels carboners. Les seves barraques estaven escampades pels bosc i, en alguns casos, hi vivien famílies senceres, com era el cas d'uns valencians (matrimoni i dues filles) que es van fer molts amics del Valentí Rossinyol. Les places carboneres estaven per tot arreu i treien fum contínuament. La filla del Tinet, Esperança Rossinyol, recorda al programa "Això és la Mola" quines eren les activitats més habituals durant l'estiueg, quan es reunien a la Pola més de 30 persones: - als matins les dones i els joves anaven al roquissar de davant de la Porquerissa (on hi havia tancat un ramat de bens). - els homes sortien a caçar als matins i a les tarden jugaven a cartes, - els dinars els feien les dones, tot sovint ajudades pel Pere Pallejà. - a les nits, després de sopar, tots plegats cantaven davant les balmes. Els hi agradava interpretar sobretot havaneres, com ara La Bella Lola. - Acabada la "festa", tots es repartien a dormir per diverses cavitats properes a la font. Com era fosc, caminaven fins els seus habitacles amb llums de carbur. Com a dormitoris aprofitaven els abalmaments existents a la cinglera de la Pola i els Castellots de Tanca. La família Rossinyol dormia concretament al Quarto de Reixa. Una prova (escrita en aquell temps) que demostra com la font es va convertir en un dels grans llocs de destí de Sant Llorenç del Munt és la Guia Monogràfica, que va ser editada el 1935 pel Centre Excursionista de Terrassa. Aquesta històrica publicació ja incloïa la surgència en un dels seus itineraris recomanats i deia que: "la Font de la Pola (és) molt coneguda i concorreguda, sobretot a l'estiu, per ser un lloc ombriu i tenir l'aigua bona i fresca". El Tinet i el seu grup van mantenir la Pola com el seu centre d'operacions fins a la dècada dels 60, quan van acondicionar una balma al Racó Gran de Mata-rodona. El trasllat del Tinet es va produir paradoxalment per l'èxit de la font com a lloc d'esbarjo, que atreia a les noves onades d'excursionistes, a les que ja no coneixia i que, segons ell, no respectaven prou bé ni les instal·lacions ni l'entorn. L'obertura de la pista des de l'Alzina del Salari fins al coll de Tres Creus va facilitar l'accés i, per tant, va portar encara més gent a la Pola. Fins i tot es podia anar en cotxe fins a Tres Creus, que durant un temps va servir d'aparcament. Val a dir que el Tinet, ja gran, a finals dels anys 70, va poder fer les seves darreres visites als seus antics dominis pujant en cotxe, acompanyat pel seu gendre i la seva filla. Amb la creació del parc natural es va prohibir el pas de cotxes i la Diputació va posar un pal indicador a la font, que és l'únic element de l'indret no construït pel Valentí Rossinyol i la seva colla al llarg de les dècades passades. La font de la Pola és encara actualment un dels llocs més freqüentats a la Serra de l'Obac. Per a més informació, es pot escoltar els testimonis directes de la història de la font a la setena emissió del programa Això és la Mola. Des de la font de la Pola es veu clarament, cinquanta metres més al nord, sobresurtin del bosc, un conjunt de formacions rocoses que han fet volar moltes imaginacions. Unes teories consideren que és un lloc sagrat prehistòric, on molta gent hi anava en pelegrinatge i on es fixava el calendari anual. Altres tesis afirmen que eren la base d'una torre de vigilància, que podria remuntar-se a l'època de bronze o bé a l'alt-medieval. La trilogia d'elements que originen les teories és la següent: 1) Una agulla de nou metres d'alçada que està amagada entre l'alzinar i que, des de fa unes dècades, rep el nom del Gendarme de la Pola. 2) Un cingle situat radera de l'agulla, però que és més alt (25 metres). El Cingle del Gendarme està format per dues grans roques, unides per una paret central que té una diàclasi (fractura) al centre. 3) La cova del Cingle del Gendarme té una alçada de dos metres i mig d'alt i una amplada de mig metre, però molt poca profunditat. Primer Santuari matriarcal Mare-Terra: Més enllà d'aquesta breu descripció dels tres elements, alguns estudiosos, com Amador Rebullida Conesa, creuen que: - l'agulla és el símbol (fàlic) de la fecunditat - i el cingle (amb el forat al centre) representa la maternitat. Això voldria dir que la Pola reuniria excepcionalment aquests dos grans símbols, un davant de l'altra. Per aquesta raó, Rebullida considera que "en aquest conjunt es va practicar un culte a la Mare-Terra per part dels agriculturs matriarcals". Posterior Santuari patriarcal Luni-solar: Però encara hi ha més: a diversos punts el cingle del Gendarme hi han una sèrie d'encaixos que, segons Rebullida, van sevir per sostenir amb pals una coberta superior i un pis inferior. Aquestes plataformes haurien tingut com a objetiu "aconseguir un recurregut més ampli de l'ombra (del sol) i, per tant, un gnòmon més precis per a determinar la durada de l'any i de les estacions". Rebullida va observar el cingle durant un llarg periode de temps per a determinar que: - "Al solstici d'estiu, i sols al migdia, és quan la llum del sol il.lumina el replà del peu de la cova, deixant la resta a l'ombra. En el transcurs dels dies i a la mateixa hora, la claror va pujant i a l'equinocci arriba a la part baixa de la boca de la cova. Dies després llisca dindre i il.lumina la paret interior." - "Al solstici d'hivern la llum assoleix el punt més alt, començant un quart d'hora abans de les dotze, hora astronòmica, amb una linia vertical que s'eixampla fins a les dotze, es trasllada i estrenyent-se desapareix uns tres quarts d'hora més tard, deixant de nou la cova a l'ombra." Tot això, segons Rebullida, li donava al cingle un altre simbolisme. En concret, "la penetració al seu interior de la claror del Sol a l'hivern seria la promesa de creació naixement per la llum". Quan els antics habitants de la contrada van adonar-se d'aquest fenòmen, l'anterior culte a la Mare-Terra "va derivar a un culte astral del Pare-Cel, propi de les societats patriarcals, com va succeir en tants d'altres santuraris de les civilitzacions clàssiques". Els artilugis col.locats al cingle suposadament permitien articular un calendari luni-solar i fixar les festes rituals. Rebullida va afirmar que el suposat santuari de la Pola era molt semblant al que existeix al municipi de Fresneda, a la comarca de Matarranya. La data de "funcionament" d'aquests dos llocs sagrats seria entre el 1.200 i els 750 a.C., que correspon als inicis del Bronze Final. Es coneix que, en aquella època, hi havia una comunitat de pobladors de l'Obac, com ho demostren les inhumacions i restes ceràmiques trobades a les coves de Mura, del Turó del Mal Pas, del Centenari i del Frontal. No obstant, no s'ha detectat cap resta ni a les balmes de la Porquerissa o la Pola, ni a les cavitats més properes. Una torre d'observació (del bronze o medieval) Una altra explicació arqueològica de les estructures de la Pola és que serien realment una torre d'observació militar. Així és com figura en l'inventari de jaciments de la Generalitat de Catalunya. Aquesta altra versió, que és ara per ara l'oficial, també genera preguntes: per què es va fer l'esforç d'aixecar una torre en aquest indret concret quan les mateixes vistes es poden obtenir des de la cinglera del costat i sense necessitat de fer cap mena de construcció? L'Antoni Ferrando, un dels grans exploradors i coneixedors del massis, també creia que els forats (capades de moro) servien per a sostenir una torre de vigilància, que datava a l'epoca alt medieval. Un altre gran coneixedor de Sant Llorenç del Munt, Jordi Guillemot, autor del bloc "El Cau del Guille", ens apunta una altra possibilitat. Els forats en la roca haurien estat fets per l'antic mas de la Pola per encabir una estructura de fusta que servis per explotar ruscs naturals d'abelles 14-DIC-19 13:10:14
Waypoint

ruïnes

14-DIC-19 13:12:15
废墟

Balma de la Porquerissa

Extret del Blog "Sant Llorenç de Munt": La Porquerissa és una de les balmes més conegudes i visitades de la Serra de l'Obac per estar situada en el fort revolt que fa el camí que va del collet de Tres Creus (600 metres en direcció l'est) a la font de la Pola (300 metres en direcció nord). Davant seu arranca una carena, que davalla cap a la Gavarra de l'Obac. La cavitat és un dels pocs indrets del massis que conserva un nom mil.lenari. La primera referència escrita a la balma és del mes de març de l'any 1.225. En aquesta data l'abat Berenguer va fer a Bernat de Costadelau i la seva dona, Bernarda, diverses concessions, entre les quals figuraven tres peces que el mas Riquer (de Can Pobla) tenia "al bosc". Una estava al Degotall, l'altra a Tallades i la tercera sobre el grau de la "Porcheriza". Però la balma ja era utilitzada molt abans d'aquesta primera anotació escrita. Dins de la petita cavitat s'han localitzat restes arqueològiques (ceràmica) corresponents a les èpoques romanes, visigòtiques i medieval. És evident que el nom fa referència a la funció de porquerissa que la balma va tenir molt temps enrera. Sota la balma, a ponent, comença un torrent, el de la Cansalada, amb una toponimia també vinculada al porc. El pastoratge dels porcs era antigament molt diferent a l'actual. Anaven pels camps i els boscos, igual que les ovelles i cabres. La seva criança era important perquè el porc ha estat durant molts segles la gran reserva de carn (salada, seca o amb oli) de la població. Cal destacar que els porcs d'èpoques antigues eren molt diferents als que coneixem actualment. Per les informacions del segle XVIII, cada exemplar pesava només 70 / 80 quilos, molt menys dels 400 quilos actuals. El canvi es va produir entre 1880 i el 1900, quan es van introduir varietats britàniques i franceses, que s'engreixen molt més. Així ho explica Pere Roca i Fabregat, al seu estudi "La ramaderia porcina en la societat rural del Vallès Occidental dels segles XVII a XX". De l'època romana, es coneix que la balma, tot i estar lluny de les seves explotacions agràries, ja va servir de recer. Els seus ocupats haurien de ser pastors (molts d'ells esclaus) que anaven fins a aquest indret tant per a recollir aglans com per a portar ramats. Un fet ben curiós és que a mitjans del segle XX els aglans d'aquesta part de la Pola continuava tenint força fama. Alguns pagesos de Matadepera hi continuaven anant fins aquest allunyat indret durant l'última part de l'any a collir aglans per alimentar els porcs que criaven domèsticament. De l'època visigòtica es coneix que la balma va ser obrada i, a banda de ceràmica a l'interior, ha quedat també com a testimoni unes sepultures de cista properes. Dins de la cavitat es veuen restes de separació, fet que indicaria que hauria servit a la vegada d'aixopluc de bestiar i persones. Quan es va començar a poblar activament la Serra de l'Obac, la balma hauria quedat com a corral d'alguns dels masos més propers, com la Pola, la Rouriga o la Ginebreda. Quan la pesta negra va fer estralls, la propietat d'aquestes terres va quedar en mans de la Mata, i una part de La Barata. Durant molts segles va continuar sent possible l'accés a la contrada per recollir llenya i aglans, o portar ramats. Com explica Pere Roca i Fabregat, la situació va canviar a finals del segle XVII, "quan els amos de les masies del Vallès Occidental van anar publicant bans que impedien l’entrada de bestiar aliè als seus erms i boscos". La Barata va ser una de les masies que va prohibir el pas dels ramats aliens: "Por sus justos y legítimos títulos, por sí y por sus antecesores, desde tiempos muy antiguos se hallan dueños y poseedores de varias heredades con sus correspondientes casas compuestas de distintas piezas de tierra, unas campos, otras plantadas de viña, de olivos y la mayor parte bosques, encinares y pinos sitas en el propio término de Matadepera, San Martín de Mura, San Feliu del Racó y San Pedro Parte foránea de Tarrasa (...). Y en calidad de tales dueños y posehedores han percivido y perciven los frutos resultantes de las propias tierras, se aprovechan de las tierras de sus bosques, haciendo carbón o el uso que más útil les parece y de las hierbas y bellotas paciendo en ellas sus ganados.” Des d'aquest moment i fins a la industrialització del sector porcí, les grans masies eren les úniques que tenien terres i recursos per tenir ramats de porcs (de 20 a 30 exemplars). Fa temps que la Porquerissa no exerceix la funció indicada pel seu nom. En ocasions es pot veure al seu voltant un ramat de Matadepera, però format només per ovelles. Des de l'esclat de l'excursionisme, la balma és sobretot un punt de parada en el camí a la font de la Pola i l'Espluga. Al cingle de la balma, que està culminat per un merlet, també els escaladors han obert una via (anomenada Arís). 14-DIC-19 13:27:10
隘口

Coll de Tres Creus

14-DIC-19 13:41:55
停车处

l'Alzina del Sal·lari

14-DIC-19 13:59:31

7则评论

  • 的照片 Manel_49

    Manel_49 2019-12-14

    我已使用过这条航迹  View more

    És una ruta molt aèria amb vistes excepcionals: des del mar fins als Pirineus. El camí passa per boscos d'alzines, alguna molt singular com l'Alzina Bonica. Hi ha punts emblemàtics de la zona com l'Hospital de Sang i la font de la Pola. Molt recomanable. Salut i Cames!!!!

  • 的照片 capita haddock

    capita haddock 2019-12-15

    Gràcies Manel_49 ... ara ja et tinc fitxat ;-) Excel·lents comentaris, que comparteixo absolutament.
    Salut i Cames!!

  • 的照片 Lloroblau

    Lloroblau 2019-12-15

    Per a mi, la baixada abrupta per una curta, humida i frondosa torrentera cap a l'hospital de sang i la cova de la Cort Fosca, va ser un dels millors regals del dia, així també com la magnífica alzina del vent. Pels que som de Sabadell, més orientats al costat llevant del massís de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac, fou magnífic apreciar la banda de ponent amb Montserrat omnipresent. Els camins i corriols que vam transitar ahir, no estan tant degradats com els de pujar a La Mola. Potser es deu a pendents més suaus o bé a menor trànsit de persones. Ahir, per exemple, no vam trobar gaires excursionistes més...
    Una sortida extraordinària per la circumstància dels 20 anys, per la companyia de bona part del grup de muntanya del Col·legi d'Enginyers, pel bon temps, pel bon dinar...
    'Vaja'! Un dia més que rodó!!

  • 的照片 Carcucut

    Carcucut 2019-12-15

    Magnific i com diu Lloroblau, la baixada al Hospital de Sang realment sorprenent. No es pot trobar sino tens un trac ben marcat.

  • 的照片 capita haddock

    capita haddock 2019-12-15

    Totalment d'acord Lloroblau i Carcucut... renoi quin mots més ben posats!!!
    Un placer compartir passes i converses amb tots vosaltres.
    Salut i Cames!!

  • 的照片 montagut

    montagut 2019-12-18

    Ostres quina colla tant ben avinguda, haver si podem coincidir la propera.
    Salut amic!!

  • 的照片 capita haddock

    capita haddock 2019-12-18

    Sí, això seria un plaer ... ja saps que estàs convidat montagut!!
    Salut i Cames!!

You can or this trail