Monument al Timbaler can Jorba la Vinya Nova i El Bruc

Per avui en Manel Vila del Olmo que lidera, organitza i coordina la Colla dels Excursionistes dels Dilluns ens ha proposat de fer aquesta ruta per l'entorn de Montserrat.

Es tracta d'una ruta circular des de Monument al Timbaler del Bruc passant per:
- Forn de calç del Castell (2.0 km)
- Ermita de la Mare de Déu de la Font (3.3 km)
- Can Jorba ( 3. 4 km)
- La Vinya Nova ( 4.6 km)
- Retorn al Bruc (9.4 km)

Es un recorregut fàcil i planer per l'entorn de la muntanya de Montserrat que li fa de decorat i per enmig de camps d'oliveres amb masies ermites i altres elements patrimonials.

Sortim del monument que hi ha al nord del poble del Bruc i que fa recordança del Timbaler. El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves), nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler. La llegenda sembla tenir una base real, atès que en una notícia del Diario de Manresa del 29 de novembre del 1808 es diu "que va desfilar el famós tambor del Bruc" en una festa a Santpedor.

De totes maneres, es considera que la victòria del Bruc va ser deguda fonamentalment a l'atac per sorpresa dels sometents emboscats contra les tropes franceses, que es van veure obligats a dispersar-se per la muntanya, on van ser perseguides fins Esparreguera, amb un total de 400 baixes franceses sobre una divisió de 3.800 homes. La possible arribada del timbaler hauria estat òbviament posterior a l'atac per sorpresa, i el seu paper en el desenllaç de la batalla hauria estat realment poc rellevant.

També hi ha dubtes sobre la identificació d'Isidre Lluçà com el timbaler del Bruc, atès que en el moment de la batalla ja tenia 17 anys i, per tant, hauria pres part en la lluita.
Sortim per la part nord del poble i ben aviat entrem al parc de la muntanya de Montserrat.

Passem a prop de la masia del Castell enlairada dalt del turó, Masia de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La porta original està situada al centre de la façana principal i és d'arc de mig punt adovellat. Adossats a l'edifici principal hi ha cups, celler, quadres i un gran tancat per a guardar-hi ovelles. Amb motiu d'unes obres de reforma es va veure que una part de l'edificació era construïda amb pedra regular, mentre que la resta era de tàpia. L'aixecament de plànols va posar en evidencia que el mas englobava un cos o torre rectangular i que la resta d'edificacions es van alçar al seu voltant.

D'aquesta torre medieval, pertanyent a l'antic castell, es conserva el perímetre de parets rectangulars (9,80 x 7,70 metres) fins a una alçada de 2,80 metres i a sobre d'ell es construí una part de la primera planta de la masia. Els murs estan fets amb carreus ben escairats de mida petita units amb morter. Aquesta antiga torre o fortalesa va ser construïda als segles XII o XIII.

Sota el mas i a tocar del torrent veiem el forn de Calç del Castell. Per l'estructura i el lloc on s'ubica, al llit del torrent, possiblement abans que fos utilitzat com a forn de calç, va ser un pou de glaç al qual se li va afegir una construcció amb porta i corredor. Forma una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny.

És de planta circular, les parets de l'interior són de pedra i s'hi accedeix per la porta amb un accés de petit corredor fet amb maons, obertura per on s'hi entrava la pedra. Les pedres anaven formant una volta que s'anava cobrint amb els matacans o pedres que es poden agafar amb una mà. La porta es tancava amb dues capes de pedra, de calç per dins i sorrenca per fora fent una doble paret.

S'acabava omplint des de dalt, continuant amb matacans fins a l'alçada de la clau de volta i la part superior, es posaven pedres en sentit vertical. Per tal que la pedra es cogués de manera uniforme calia dirigir el foc tapant amb fang o destapant sectors del paller o volta fent-hi forats amb una barrina. A l'olla, situada per sota del nivell de la porta, hi cremaven els feixos de llenya. Quan el fum sortia blanc, la cuita ja estava. Es rebentava la porta per desenfornar, es netejava l'olla, traient la cendra, i es començava a ensorrar la volta de mica en mica amb una barrina, mentre la calç viva es treia a mà per la porta.

Seguint la pista ben aviat arribem a can Jorba. Can Jorba és una masia del municipi del Bruc (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. Es troba a peu de Montserrat tocant el torrent de Migdia.

Masia de planta rectangular i coberta a dues aigües, orientada al sud. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de maçoneria de pedra vista i carreus treballats a les finestres. Queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A l'exterior i al voltant de l'edificació entorn del pati hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya.

Restaurada entre el 1964 i 1973. Els propietaris actuals són hereus directes del primitiu constructor d'aquesta masia. El 1835 durant la Primera Guerra Carlina, el P. Blanch, abat de Montserrat tement per la profanació de la Verge de Montserrat, la lliurà personalment a Pau Jorba perquè l'amagués. Aquest per fer-ho va excavar un túnel, que avui encara es conserva, en el pati del davant de la masia.

Uns metres per sobre del mas, en el talús de la muntanya, hi veiem l'ermita de la Mare de Déu de la Font. La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.

Es una capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal.
És la capella de can Jorba. No s'ha de confondre amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc.

Ara continuem pel mateix camí enmig de camps d'oliveres , que aquests dies de novembre els arbres estan ben a punt per la collita, amb totes les branques ben carregades d'olives. Cap al límit del terme del Bruc amb el de Collbató hi ha el mas de la Vinya Nova. la Vinya Nova és una masia a la partió entre els termes del Bruc i de Collbató. Al segle xvi va ser adquirida pel monestir de Montserrat. Anteriorment hi havia un nucli inicial al Mas Bernarda que va ser ampliat per a utilitzar-lo per a descans dels monjos del monestir que avui resta en ruïnes.

El 1821, amb la desamortització fou posada en venda. Casa-masia de grans dimensions de planta rectangular. De planta baixa i un pis amb diverses edificacions annexes totes cobertes a dues aigües amb teula àrab. Els ràfecs de coberta són ben treballats. Una de les dependències més destacades és potser un celler força gran amb arcs de pedra. Forma part d'un conjunt més gran situat en el terme de Collbató.

A partir d'aquest punt iniciem el retorn, per un paisatge semblant al que hem fet fins ara, de nou cap el poble del Bruc, el camí transcorre plàcidament entre oliveres.
Passem a tocar la Barraca Cremada. Senyal indicador de cruïlla de pistes. El camí de la dreta és el camí que porta a can Jorba des d'El Bruc. Seguir pel camí de l'esquerra en direcció clara cap al nord. Pujada suau entre oliveres. Aquest indret es coneix com la Barraca Cremada perquè a l'esquerra, segons la direcció de la marxa, hi ha les restes d'una cabana incendiada.
Ara el camí passa per la Fonollosa. A l'indret anomenat de la Fonollosa la pista principal gira en angle recte cap a Montserrat. L'altra pista guia cap a can Jorba, en aquest cas, resseguint el peu de la serra de la Palomera. Tot l'indret es ple d'oliveres. Nosaltres però farem el retorn pel Serral de les Muixerigues i can Ferrers.

Can Ferrers es una masia de planta rectangular de dos pisos d'alçada amb porta d'arc de mig punt amb dovelles. Destaquen les tres finestres del pis, d'estil gòtic. La central és la més rica. Té una arcada decorativa on s'hi observen elements d'un estil gòtic tardà molt ornamental. Decorada amb traceries de pedra amb temes figuratius i naturalistes. No és segur que els elements gòtics siguin originals de la masia, possiblement foren introduïts al segle xix. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Davant de la casa hi ha un gran pati que queda tancat per un mur fortificat amb merlets.

Està situada no gaire lluny del Bruc del Mig, en un sector de bosc i camps d'oliveres. És una casa de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Davant la casa hi ha un pati protegit per una tanca d'obra, amb un portal adovellat, amb merlets de maó vist. A la clau hi ha la data de 1614. La façana s'obre amb un portal adovellat i una gran finestra conopial de tradició gòtica que podria haver estat reaprofitada d'un altre edifici. Al seu costat hi ha tres finestres també conopials fetes amb motlles segurament en època moderna.

A partir d'aquí només queda tornar al punt d'inici, pel mateix camí de l'anada.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-marxa-nordica/el-bruc-monument-al-timbaler-ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-font-can-jorba-la-vinya-nova-190286765